Les representacions del cos són el reflex de processos socio-històrics i culturals a través dels quals les societats estableixen les normes relacionades amb el cos, definint el que és considerat lleig o bell, sa o insà, acceptat o rebutjat, i els valors associats a aquestes normes. Mai com avui s’havia parlat tant del cos, l’alimentació i la salut. El sobrepès i l’obesitat són preocupacions constants donat l’augment significatiu de les taxes de prevalença. Paral·lelament, un model de bellesa associat a la primesa és cada vegada més valorat i s’observa un augment dels trastorns alimentaris, com per exemple l’anorèxia i la bulímia. En la construcció de les representacions del cos incideixen factors mèdics, biològics i socioculturals que fan necessari un abordatge interdisciplinari per intentar comprendre la producció i estabilització de determinades representacions. Entre la multitud de dimensions que determinen l’acte alimentari, les representacions del cos tenen una influència important, i l’alimentació es torna cada vegada més una eina de control i construcció del “cos ideal”, tant des d’un punt de vista mèdic com des d’una perspectiva sociocultural. Per això, en aquesta primera línia de recerca es proposa analitzar les representacions del cos considerant les diferències de gènere, edat, classe social i grup ètnic, i les seves implicacions en els hàbits alimentaris. Igualment es busca la comprensió de les dimensions socials, culturals i de gènere, relacionada amb els problemes de l’obesitat i els trastorns alimentaris.
Les preocupacions pel cos es relacionen a més amb el medi ambient. La percepció social del risc i els perills de la contaminació es focalitza en el cos i en els efectes que l’exposició als compostos químics té sobre la salut humana. En aquesta segona línia de recerca (Toxic Body) s’analitza com es construeixen i representen corporalment aquestes amenaces. La contaminació interna que fa dels cossos objectes vulnerables als efectes que el medi ambient té sobre la salut permet indagar sobre les fronteres entre naturalesa i cultura i entre individu i medi ambient. La permeabilitat d’aquestes fronteres posa al cos contemporani al centre de l’experiència i del discurs social, de manera que aquest esdevé la sorra on es representa una important amenaça per a la salut i per al futur, tant individual com col·lectiu. Malalties causades per baixes dosis a l’exposició de químics sintètics (pesticides, conservants, dioxines, etc.), així com el desenvolupament de disruptors endocrins que afecten a la fertilitat i altres problemes hormonals representen un fet vinculat a nous problemes de salut global al segle XXI. Pensar sobre la creació de noves identitats corporals que evitin l’amenaça química com una experiència incerta i permeable implica submergir-se al món de les restriccions alimentàries o el retorn a la “naturalesa”, com a opció alternativa al desenvolupament capitalista.
