Les percepcions, representacions i valors associats als aliments, la seva preparació i consum, es transformen juntament amb els contextos de vida dels consumidors. Els canvis econòmics i tècnics, la importància que ha guanyat la indústria alimentària, la profusió de discursos respecte de la “bona alimentació”, les formes d’habitar les grans ciutats, els fluxos globals de persones i aliments, entre molts altres factors, incideixen en l’emergència de nous patrons de consum que responen a aquestes percepcions, representacions, valoracions, i que s’ajusten a noves necessitats, condicionaments i preferències: l’interès per productes agroecològics, de proximitat i pel benestar animal està en augment, així com també el desig de formes de consum més responsables. La necessitat d’alimentar-se “bé” i en curt temps es reflecteix al creixent mercat de “menjars per portar” i al mateix temps en pràctiques casolanes cada dia més freqüents, per exemple el fenomen “tupper”.
Els fluxos migratoris incideixen fortament en la cultura alimentària dels llocs d’acolliment, en les pràctiques alimentàries de les persones migrants i en la conformació dels mercats. Juntament amb les persones es mobilitzen aliments i formes de preparació que solen ser replicades en els llocs d’acolliment i, paral·lelament, s’adopten productes i receptes fins llavors alienes. Les poblacions locals també entren en contacte amb nous productes i receptes que poden incorporar en els seus consums quotidians o provar fora de casa. La proliferació de restaurants ètnics, així com la presència i consum de “aliments ètnics”, són exemples de com la migració modifica els paisatges alimentaris d’una ciutat i crea espais de trobada inèdits. Les possibilitats obertes al consum d’aliments de “uns altres” són molt nombroses en ciutats amb poblacions d’orígens diversos i d’aquí es deriven algunes de les preguntes que guien aquesta línia de recerca: com es modifiquen les cuines locals com a conseqüència de les noves incorporacions? Quin tipus d’aliments són més adoptats o més rebutjats? Com incideix la presència de “altres aliments” en la percepció dels productes alimentaris de locals i migrants? Quines són les noves combinacions o preparacions en el context multicultural? Com s’adapta l’alimentació de les persones migrants en el nou context de vida? Quins sentits cobra l’alimentació entre ells/es? Etc.
A partir de les constatacions d’un fenomen d’especialització i particularització del consum alimentari, ja sigui per raons biomèdiques, socioculturals o econòmiques, aquesta línia de recerca inclou també:
a) Descriure i comprendre la proliferació de “alimentacions particulars” aparegudes en la nostra societat contemporània i veure la possible relació amb factors tals com la progressió de l’individualisme, el multiculturalisme i la medicalització de l’alimentació;
b) Analitzar les possibles conseqüències de la progressiva individualització alimentària i el possible qüestionament del valor tradicionalment atribuït al menjar i a la comensalitat com aglutinador social.
